Més informació de l'autor
Autor Gemma Rubio Gimeno |
Documents disponibles escrits per aquest autor



Reserva
Reservar aquest documentExemplars (1)
Codi de barres Signatura topogràfica Tipus de document Localització Secció Estat 1121003368 347.1 (467.1):6 "2014" RUB Llibre (una setmana) Biblioteca Sala de consulta Disponible Documents electrònics
![]()
SumariAdobe Acrobat PDFLa conformidad de los bienes con elementos digitales: un supuesto en la intersección de la DCD y la DCV / Rosa Barceló Compte in Indret, núm. 3 (juny 2022)
![]()
[article]
Títol : La conformidad de los bienes con elementos digitales: un supuesto en la intersección de la DCD y la DCV Tipus de document : document electrònic Autors : Rosa Barceló Compte, Autor ; Gemma Rubio Gimeno, Autor Data de publicació : 2022 Idioma : Castellà (spa) Paraules clau : Dret de les noves tecnologies Protecció del consumidor Classificació : 347.778 Dret del consum. Defensa de consumidors Resum : La Directiva 2019/770, de 20 de mayo, relativa a determinados aspectos de los contratos de suministro y contenidos digitales, ha significado un paso hacia adelante en la protección del consumidor en el contexto del mercado digital. El objeto principal de dicha directiva es la regulación específica de determinados aspectos de la contratación de suministro de contenidos y servicios digitales. La finalidad del trabajo que sigue es abordar, en primer lugar, la tipificación del contenido/servicio digital como objeto del contrato en la Directiva de contenidos y servicios digitales. Así, se afronta, especialmente, los supuestos de contenidos/servicios digitales que aparecen incorporados en un bien o que interconectan con el mismo (smart goods). El trabajo también incide en el análisis comparado entre los criterios de conformidad que afectan a los contenidos y servicios digitales (Directiva 2019/770) y los establecidos para los productos físicos (Directiva 2019/771). Enllaç al recurs electrònic : https://indret.com/wp-content/uploads/2022/07/1728.pdf Format del recurs electrònic : Accés a l'article Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=14212
in Indret > núm. 3 (juny 2022)[article] La conformidad de los bienes con elementos digitales: un supuesto en la intersección de la DCD y la DCV [document electrònic] / Rosa Barceló Compte, Autor ; Gemma Rubio Gimeno, Autor . - 2022.
Idioma : Castellà (spa)
in Indret > núm. 3 (juny 2022)
Paraules clau : Dret de les noves tecnologies Protecció del consumidor Classificació : 347.778 Dret del consum. Defensa de consumidors Resum : La Directiva 2019/770, de 20 de mayo, relativa a determinados aspectos de los contratos de suministro y contenidos digitales, ha significado un paso hacia adelante en la protección del consumidor en el contexto del mercado digital. El objeto principal de dicha directiva es la regulación específica de determinados aspectos de la contratación de suministro de contenidos y servicios digitales. La finalidad del trabajo que sigue es abordar, en primer lugar, la tipificación del contenido/servicio digital como objeto del contrato en la Directiva de contenidos y servicios digitales. Así, se afronta, especialmente, los supuestos de contenidos/servicios digitales que aparecen incorporados en un bien o que interconectan con el mismo (smart goods). El trabajo también incide en el análisis comparado entre los criterios de conformidad que afectan a los contenidos y servicios digitales (Directiva 2019/770) y los establecidos para los productos físicos (Directiva 2019/771). Enllaç al recurs electrònic : https://indret.com/wp-content/uploads/2022/07/1728.pdf Format del recurs electrònic : Accés a l'article Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=14212 Liberalitat i onerositat en les relacions entre cònjuges i convivents i acció de reintegrament del preu en adquisicions oneroses (a propòsit de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 3/2020, de 30 de gener, i 5/2020, de 6 de febrer) / Gemma Rubio Gimeno in Revista Catalana de Dret Privat, núm. 24 (2021)
![]()
[article]
Títol : Liberalitat i onerositat en les relacions entre cònjuges i convivents i acció de reintegrament del preu en adquisicions oneroses (a propòsit de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 3/2020, de 30 de gener, i 5/2020, de 6 de febrer) Tipus de document : document electrònic Autors : Gemma Rubio Gimeno, Autor Data de publicació : 2024 títols uniformes : Catalunya. Llibre II del codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família (25/2010) Article a la pàgina : 22 p. Paraules clau : Actes propis Jurisprudència Divisió de cosa comuna Donacions 2010 2010 Unions estables de parella Separació Règim de separació de béns 2015 Classificació : 347.626 Règim econòmic matrimonial Resum : És clara la voluntat del legislador català de no assimilar el règim de cònjuges al de convivents durant la convivència. Les solucions previstes per als cònjuges no són aplicables als convivents en parella estable, tret dels casos de remissió expressa. Aquesta remissió no existeix en matèria d’adquisicions oneroses i presumpció de donació de la contraprestació satisfeta pel no adquirent que es recull en l’article 232-3.1 del Codi civil de Catalunya (CCCat), i així ho palesa la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJC) 5/2020 per a fer prosperar una acció de reintegrament. Això no obstant, no podem sostreure’ns a la relació afectiva que contextualitza la contractació entre convivents en parella estable, ni els podem tractar com a estranys atès que componen una unitat familiar. Aquesta serà una variable important a l’hora d’apreciar la causa liberal que motiva el desplaçament i de considerar que la reclamació posterior de reintegrament del preu satisfet pel no adquirent és expressió, en realitat, d’un penediment per l’atribució gratuïta realitzada. Així mateix, l’actuació dels convivents durant la convivència permetrà apreciar l’existència de pactes tàcits, als quals es refereix la STSJC 3/2020.
I, més enllà d’aquests acords, la conducta observada pel que fa a la no reclamació del preu satisfet per a l’adquisició d’un bé esdevinguda durant la convivència s’haurà d’examinar des de la perspectiva de la doctrina dels actes propis quan aquesta reclamació finalment s’esdevingui.Enllaç al recurs electrònic : https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000315/00000045.pdf Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=15188
in Revista Catalana de Dret Privat > núm. 24 (2021) . - 22 p.[article] Liberalitat i onerositat en les relacions entre cònjuges i convivents i acció de reintegrament del preu en adquisicions oneroses (a propòsit de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 3/2020, de 30 de gener, i 5/2020, de 6 de febrer) [document electrònic] / Gemma Rubio Gimeno, Autor . - 2024 . - 22 p.
Oeuvre : Catalunya. Llibre II del codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família (25/2010)
in Revista Catalana de Dret Privat > núm. 24 (2021) . - 22 p.
Paraules clau : Actes propis Jurisprudència Divisió de cosa comuna Donacions 2010 2010 Unions estables de parella Separació Règim de separació de béns 2015 Classificació : 347.626 Règim econòmic matrimonial Resum : És clara la voluntat del legislador català de no assimilar el règim de cònjuges al de convivents durant la convivència. Les solucions previstes per als cònjuges no són aplicables als convivents en parella estable, tret dels casos de remissió expressa. Aquesta remissió no existeix en matèria d’adquisicions oneroses i presumpció de donació de la contraprestació satisfeta pel no adquirent que es recull en l’article 232-3.1 del Codi civil de Catalunya (CCCat), i així ho palesa la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJC) 5/2020 per a fer prosperar una acció de reintegrament. Això no obstant, no podem sostreure’ns a la relació afectiva que contextualitza la contractació entre convivents en parella estable, ni els podem tractar com a estranys atès que componen una unitat familiar. Aquesta serà una variable important a l’hora d’apreciar la causa liberal que motiva el desplaçament i de considerar que la reclamació posterior de reintegrament del preu satisfet pel no adquirent és expressió, en realitat, d’un penediment per l’atribució gratuïta realitzada. Així mateix, l’actuació dels convivents durant la convivència permetrà apreciar l’existència de pactes tàcits, als quals es refereix la STSJC 3/2020.
I, més enllà d’aquests acords, la conducta observada pel que fa a la no reclamació del preu satisfet per a l’adquisició d’un bé esdevinguda durant la convivència s’haurà d’examinar des de la perspectiva de la doctrina dels actes propis quan aquesta reclamació finalment s’esdevingui.Enllaç al recurs electrònic : https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000315/00000045.pdf Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=15188 Reciprocitat i desequilibri econòmic en els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial / Gemma Rubio Gimeno in Revista Catalana de Dret Privat, núm. 26 (2022)
![]()
[article]
Títol : Reciprocitat i desequilibri econòmic en els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial : comentari de la sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 13 de maig de 2022 Tipus de document : document electrònic Autors : Gemma Rubio Gimeno, Autor Data de publicació : 2025 títols uniformes : Catalunya. Llibre II del codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família (25/2010) Article a la pàgina : 22 p. Paraules clau : Capítols matrimonials 2010 2010 Règim de separació de béns Jurisprudència Classificació : 347.626.2 Capítols matrimonials Resum : La regulació dels pactes en previsió d’una ruptura respon a una opció legislativa exigent adreçada a reequilibrar la posició del contractant dèbil en el context d’uns acords la funció econòmica dels quals és, primordialment, protegir la posició econòmica del contractant fort. Sens dubte, aquest posicionament legal limita el desplegament de l’autonomia de la voluntat dels atorgants, sobretot si el contraposem amb el d’altres ordenaments sense cap mena de regulació sobre la qüestió. És ben rellevant, aleshores, la tendència jurisprudencial que vagi sorgint a l’hora d’aplicar els requisits legals i que aquesta no afegeixi rigor a la regulació tuïti-va, amb restricció definitiva de la llibertat contractual. La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJC) del 13 de maig de 2022 que es comenta examina, en concret, el requisit de la reciprocitat que han d’observar els pactes de renúncia o limitació de drets, i resol de manera flexible sobre el compliment d’aquest estàndard. Més enllà d’aquesta qüestió, hi ha la de valorar la manera com aquests acords han de passar pel sedàs de les normes de reequilibri negocial de caràcter general, com la que regula l’avantatge injust, en un àmbit en el qual el vincle emocional entre els contractants és un element clarament condicionant de la presa de decisions. Enllaç al recurs electrònic : https://raco.cat/index.php/RevistaDretPrivat/article/view/10000000874 Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=16440
in Revista Catalana de Dret Privat > núm. 26 (2022) . - 22 p.[article] Reciprocitat i desequilibri econòmic en els pactes en previsió d’una ruptura matrimonial : comentari de la sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 13 de maig de 2022 [document electrònic] / Gemma Rubio Gimeno, Autor . - 2025 . - 22 p.
Oeuvre : Catalunya. Llibre II del codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família (25/2010)
in Revista Catalana de Dret Privat > núm. 26 (2022) . - 22 p.
Paraules clau : Capítols matrimonials 2010 2010 Règim de separació de béns Jurisprudència Classificació : 347.626.2 Capítols matrimonials Resum : La regulació dels pactes en previsió d’una ruptura respon a una opció legislativa exigent adreçada a reequilibrar la posició del contractant dèbil en el context d’uns acords la funció econòmica dels quals és, primordialment, protegir la posició econòmica del contractant fort. Sens dubte, aquest posicionament legal limita el desplegament de l’autonomia de la voluntat dels atorgants, sobretot si el contraposem amb el d’altres ordenaments sense cap mena de regulació sobre la qüestió. És ben rellevant, aleshores, la tendència jurisprudencial que vagi sorgint a l’hora d’aplicar els requisits legals i que aquesta no afegeixi rigor a la regulació tuïti-va, amb restricció definitiva de la llibertat contractual. La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (STSJC) del 13 de maig de 2022 que es comenta examina, en concret, el requisit de la reciprocitat que han d’observar els pactes de renúncia o limitació de drets, i resol de manera flexible sobre el compliment d’aquest estàndard. Més enllà d’aquesta qüestió, hi ha la de valorar la manera com aquests acords han de passar pel sedàs de les normes de reequilibri negocial de caràcter general, com la que regula l’avantatge injust, en un àmbit en el qual el vincle emocional entre els contractants és un element clarament condicionant de la presa de decisions. Enllaç al recurs electrònic : https://raco.cat/index.php/RevistaDretPrivat/article/view/10000000874 Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=16440