|
Articles
Afegir el resultat a la teva cistellaEl reconeixement de drets socials a través de la connexió amb drets fonamentals: cap a una progressiva superació de la doctrina clàssica / José Ignacio Cubero Marcos in Revista catalana de dret públic, núm. 54 (juny 2017)
Títol : El reconeixement de drets socials a través de la connexió amb drets fonamentals: cap a una progressiva superació de la doctrina clàssica Tipus de document : document electrònic Autors : José Ignacio Cubero Marcos, Autor Data de publicació : 2017 Paraules clau : "drets socials" Drets fonamentals Dret a l'habitatge Proporcionalitat, Principi de Classificació : 342.7 Drets fonamentals i llibertats públiques Resum : Aquest treball té per objectiu analitzar l’efecte produït per l’expansió dels drets fonamentals clàssics o de primera generació, a fi de reconèixer altres drets de contingut social, com l’habitatge, l’assistència sanitària o el medi ambient adequat. De tot plegat pot deduir-se, d’una banda, que les autoritats internes han de prendre en consideració els pronunciaments jurisprudencials que duen a terme aquella interpretació. De l’altra, aquelles autoritats han de ponderar tots els drets i interessos que resulten afectats pel reconeixement i exercici de drets en connexió, com la vida privada i familiar amb el dret a l’habitatge. Finalment, es conclou que no pot prevaler en qualsevol cas el sentit patrimonial o liberal dels drets, sinó que cal aplicar el principi de proporcionalitat per evitar la negació completa de la dignitat i l’autonomia de les persones. Enllaç al recurs electrònic : http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.2436-rcdp.i54.201 [...] Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=13125
in Revista catalana de dret públic > núm. 54 (juny 2017)[article] El reconeixement de drets socials a través de la connexió amb drets fonamentals: cap a una progressiva superació de la doctrina clàssica [document electrònic] / José Ignacio Cubero Marcos, Autor . - 2017.
in Revista catalana de dret públic > núm. 54 (juny 2017)
Paraules clau : "drets socials" Drets fonamentals Dret a l'habitatge Proporcionalitat, Principi de Classificació : 342.7 Drets fonamentals i llibertats públiques Resum : Aquest treball té per objectiu analitzar l’efecte produït per l’expansió dels drets fonamentals clàssics o de primera generació, a fi de reconèixer altres drets de contingut social, com l’habitatge, l’assistència sanitària o el medi ambient adequat. De tot plegat pot deduir-se, d’una banda, que les autoritats internes han de prendre en consideració els pronunciaments jurisprudencials que duen a terme aquella interpretació. De l’altra, aquelles autoritats han de ponderar tots els drets i interessos que resulten afectats pel reconeixement i exercici de drets en connexió, com la vida privada i familiar amb el dret a l’habitatge. Finalment, es conclou que no pot prevaler en qualsevol cas el sentit patrimonial o liberal dels drets, sinó que cal aplicar el principi de proporcionalitat per evitar la negació completa de la dignitat i l’autonomia de les persones. Enllaç al recurs electrònic : http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.2436-rcdp.i54.201 [...] Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=13125
Títol : La controvertida naturalesa jurídica de les tarifes portuàries en l’ordenament estatal i en els autonòmics Tipus de document : document electrònic Autors : Roberto Ignacio Fernández López, Autor Data de publicació : 2017 Paraules clau : Ports Competències Serveis públics Béns públics Classificació : 342.945 SERVEIS PÚBLICS Resum : L'aprovació per l'Administració portuària (autoritats portuàries en els ports d'interès general i ens anàlegs en els ports de competència autonòmica) de les tarifes que els són exigides als usuaris dels serveis portuaris no planteja, en principi, més controvèrsia jurídica en el pla de la legalitat ordinària o constitucional. El problema sorgeix quan l'usuari no gaudeix de plena capacitat per triar lliurement entre els serveis portuaris oferts. En aquesta hipòtesi, el servei prestat participa de la nota de la coactivitat, en aquest cas la tarifa percebuda per l'oferent constitueix una prestació patrimonial de caràcter públic, i la configuració dels seus elements essencials de cap manera pot atribuir-se en exclusiva a l'Administració portuària. Així les coses, l'objecte del present estudi consisteix a analitzar l'ordenament estatal i els autonòmics en matèria de ports per, en primer lloc, determinar la veritable naturalesa jurídica del que el legislador qualifica amb relativa freqüència com a «tarifes portuàries» i, seguidament, desentranyar les importants conseqüències jurídiques derivades del fet constatat que aquestes categories financeres es puguin estar comportant com autèntiques prestacions patrimonials públiques. Enllaç al recurs electrònic : http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.2436-rcdp.i54.201 [...] Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=13126
in Revista catalana de dret públic > núm. 54 (juny 2017)[article] La controvertida naturalesa jurídica de les tarifes portuàries en l’ordenament estatal i en els autonòmics [document electrònic] / Roberto Ignacio Fernández López, Autor . - 2017.
in Revista catalana de dret públic > núm. 54 (juny 2017)
Paraules clau : Ports Competències Serveis públics Béns públics Classificació : 342.945 SERVEIS PÚBLICS Resum : L'aprovació per l'Administració portuària (autoritats portuàries en els ports d'interès general i ens anàlegs en els ports de competència autonòmica) de les tarifes que els són exigides als usuaris dels serveis portuaris no planteja, en principi, més controvèrsia jurídica en el pla de la legalitat ordinària o constitucional. El problema sorgeix quan l'usuari no gaudeix de plena capacitat per triar lliurement entre els serveis portuaris oferts. En aquesta hipòtesi, el servei prestat participa de la nota de la coactivitat, en aquest cas la tarifa percebuda per l'oferent constitueix una prestació patrimonial de caràcter públic, i la configuració dels seus elements essencials de cap manera pot atribuir-se en exclusiva a l'Administració portuària. Així les coses, l'objecte del present estudi consisteix a analitzar l'ordenament estatal i els autonòmics en matèria de ports per, en primer lloc, determinar la veritable naturalesa jurídica del que el legislador qualifica amb relativa freqüència com a «tarifes portuàries» i, seguidament, desentranyar les importants conseqüències jurídiques derivades del fet constatat que aquestes categories financeres es puguin estar comportant com autèntiques prestacions patrimonials públiques. Enllaç al recurs electrònic : http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.2436-rcdp.i54.201 [...] Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=13126
Títol : Toros (entre l'espectacle públic, el patrimoni cultural i la protecció animal) Tipus de document : document electrònic Autors : Joan Ridao Martín, Autor Data de publicació : 2017 Paraules clau : Béns immaterials Protecció Classificació : 347.232.55 Accessió relativa als animals: cries, etc. Resum : La sentència del Tribunal Constitucional (STC) 177/2016 anul·là la prohibició de les corrides de toros en tot el territori de Catalunya establerta en la Llei catalana 28/2010, de 23 d’agost. Aquesta interdicció, emmarcada en les competències autonòmiques sobre protecció dels animals i d’espectacles públics, ha estat reputada d’inconstitucional en una expeditiva i poc aprofundida argumentació del Tribunal Constitucional (TC), que, sense discutir les esmentades competències, les sotmet a la prevalença de la normativa estatal en la competència compartida sobre patrimoni cultural, a partir que la tauromàquia va ser inclosa en aquesta categoria mitjançant dues lleis estatals posteriors a la norma catalana. En aquest sentit, el pronunciament del TC interpreta d’una forma inaudita la concurrència competencial en la matèria de patrimoni cultural, conferint a l’article 149.2 de la Constitució espanyola (CE) un contingut funcional ple, quelcom fins ara controvertit en la doctrina, amb la qual cosa la legislació estatal feta a la seva empara desplaçaria qualsevol norma autonòmica sobre la qual es projectés, relativa tant a la matèria específica com a d’altres competències de titularitat exclusivament autonòmiques, algunes de gran rellevància, com la d’espectacles públics en relació amb la d’ordre públic. El fet que l’argumentació del Tribunal es limiti a aquest plantejament apodíctic exclou qualsevol referència en la sentència a altres temes de fons, també plantejats pels recurrents, això és, l’afectació que la prohibició autonòmica d’una activitat cultural que gaudeix d’una dimensió igualment econòmica incideix sobre la llibertat empresarial individual o la llibertat de circulació, a més de sobre la de creació artística. Finalment, el pronunciament del TC negligeix l’anàlisi doctrinal de la incardinació de matèries noves però d’implantació social dinàmica, com ara la normació de la protecció dels animals. Enllaç al recurs electrònic : http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.2436-rcdp.i54.201 [...] Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=13127
in Revista catalana de dret públic > núm. 54 (juny 2017)[article] Toros (entre l'espectacle públic, el patrimoni cultural i la protecció animal) [document electrònic] / Joan Ridao Martín, Autor . - 2017.
in Revista catalana de dret públic > núm. 54 (juny 2017)
Paraules clau : Béns immaterials Protecció Classificació : 347.232.55 Accessió relativa als animals: cries, etc. Resum : La sentència del Tribunal Constitucional (STC) 177/2016 anul·là la prohibició de les corrides de toros en tot el territori de Catalunya establerta en la Llei catalana 28/2010, de 23 d’agost. Aquesta interdicció, emmarcada en les competències autonòmiques sobre protecció dels animals i d’espectacles públics, ha estat reputada d’inconstitucional en una expeditiva i poc aprofundida argumentació del Tribunal Constitucional (TC), que, sense discutir les esmentades competències, les sotmet a la prevalença de la normativa estatal en la competència compartida sobre patrimoni cultural, a partir que la tauromàquia va ser inclosa en aquesta categoria mitjançant dues lleis estatals posteriors a la norma catalana. En aquest sentit, el pronunciament del TC interpreta d’una forma inaudita la concurrència competencial en la matèria de patrimoni cultural, conferint a l’article 149.2 de la Constitució espanyola (CE) un contingut funcional ple, quelcom fins ara controvertit en la doctrina, amb la qual cosa la legislació estatal feta a la seva empara desplaçaria qualsevol norma autonòmica sobre la qual es projectés, relativa tant a la matèria específica com a d’altres competències de titularitat exclusivament autonòmiques, algunes de gran rellevància, com la d’espectacles públics en relació amb la d’ordre públic. El fet que l’argumentació del Tribunal es limiti a aquest plantejament apodíctic exclou qualsevol referència en la sentència a altres temes de fons, també plantejats pels recurrents, això és, l’afectació que la prohibició autonòmica d’una activitat cultural que gaudeix d’una dimensió igualment econòmica incideix sobre la llibertat empresarial individual o la llibertat de circulació, a més de sobre la de creació artística. Finalment, el pronunciament del TC negligeix l’anàlisi doctrinal de la incardinació de matèries noves però d’implantació social dinàmica, com ara la normació de la protecció dels animals. Enllaç al recurs electrònic : http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.2436-rcdp.i54.201 [...] Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=13127
Exemplars
| Codi de barres | Signatura topogràfica | Tipus de document | Localització | Secció | Estat |
|---|---|---|---|---|---|
| cap exemplar | |||||
