Els principals problemes que es troben en els concursos per a una correcta gestió de la venda de les unitats productives venen derivats de que les empreses solen anar al concurs tard i ja molt deteriorades i que la sola declaració del concurs comporta una reducció del seu valor. En conseqüència els administradors concursals han d'iniciar un procés de venda de la unidat productiva de manera ràpida, però evitant al màxim el risc de que el preu obtingut no es correspongui amb el valor real de mercat.

Conscients d'aquesta problemàtica, els jutges/esses mercantils de Madrid, en col·laboració amb l'ICAM i el Col·legi d'Economistes de Madrid han editat una guia de bones pràctiques que pretén posar a disposició dels professionals les eines necessàries per fixar correctament el perímetre de la unitat productiva, calcular el valor que té l'empresa al mercat, quina informació ha de facilitar als possibles interessats/des en la compra, fomentar la publicitat i la lliure concurrència, etc.  
 
Per la seva banda, els JJMM de Barcelona han optat per la variant silent administrator, en la que el jutge/ssa pot nombrar, a petició del deutor, a un expert que serà qui monitoritzi en primera persona el procés de selecció del millor postor. Una vegada s'obre el concurs, aquest informarà al jutge de que la persona que el deutor proposi és el millor postor.  

Les dues alternatives són vàlides i legítimes i cada jutjat té a la seva disposició diferents solucions per optimitzar el resultat de la venda concursal d'empreses i incentivar als deutors per que avancin els preparatius que garanteixin la bona resolució del concurs.